diumenge, 20 de novembre del 2016

MALALTS DE CEL

Va nèixer l'any 1948 i això vol dir que en té ja seixanta-vuit. Però el seu darrer disc, "MALALTS DE CEL" ha estat reivindicat per alguns com el  millor de tots. 

No m'agraden els rànquings de cap mena, però si he de ser sincer, es tracta d'un disc senzillament EXTRAORDINARI. En Jaume Sisa, després d'un munt d'anys sense publicar cançons noves, després d'arribar a suggerir que es retiraria del món de la música perquè n'estava fart, d'amagat va anar composant cançons fins que li han sortit les 19 que edita en aquest àlbum. 

I he de reconèixer que m'han tocat la fibra. Potser jo ja no sóc d'aquest món i pertanyo al passat, una mica com ell, però les lletres desprenen un optimisme i unes ganes de viure malgrat tot, que et donen una forta empenta en la teva vida quotidiana quan les escoltes. 

Algunes són tristes, es refugien en els records del que va ser i no tornarà, íntimes i conseqüents. D'altres, són més festives, alegres i conviden a ballar. Totes transpuen la seva ironia habitual però, cal destacar per  sobre de tot l'optimisme i el cant a la vida que representen. 

Si escolteu "Malalts de cel", gaudireu d'uns arranjaments fora de mida de la mà de Gregori Ferrer, escoltareu les veus i els instruments dels qui el van acompanyar en l'inici del seu viatge allà a meitats dels setanta, sentireu nous col·laboradors i, sobretot, gaudireu d'unes lletres molt elaborades que mostren una gran sensibilitat i que col·loquen Sisa, el gran rebel, a una alçada incommensurable. 

Us el recomano de totes totes. 





La lletra de "TANCA LA PORTA" és senzillament genial:


Si el sentiment et devora l'entranya
amb una amarga dolçor
i només queda el dolor,
una llumeta s'apaga i es mor.

Quan amb el temps has perdut la il·lusió
i se't menjar la tristor
de les cançons de Nadal,
de l'infantesa el regal,
el pessebre al menjador, 
fotos a l'aparador. 

Crema els llibres i les postals,
posa un vinil i deixa'l girant,
tanca la porta sense mirar enrere,
llença les claus al fons del mar. 

Retrobaràs l'alegria de viure,
despullat de la ficció, 
la nostàlgia i l'enyor.
Descalç per l'herba riuràs com un boig
ebri d'oratge de neu i sol.

No voldràs tornar al redós
de les cançons de Nadal, 
de la infantesa el regal, 
el pessebre al menjador, 
fotos a l'aparador. 


Et creixeran ales d'or. 





https://www.youtube.com/watch?v=INsb4qVJjxg



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada